Passatge a Cisjordània

Estimats amics,

Primer dia a Palestina ... perdó, vull dir, Cisjordània. Cal que pari atenció als “termes” que empro en la meva redacció. Aquest viatge és sorprenent per les seves trobades, de vegades descoratjador per les injustícies de les que som testimonis davant una situació que s’enverina, però l’esperança encara en fa de les seves, “hi ha irreductibles que resisteixen encara i per sempre” a totes dues bandes, defensant el dret internacional i els drets humans. No són gaire cosa a l’interior d’aquesta màquina ben engreixada que és la guerra de la por i de la manipulació, però de mica en mica es van unint. “Ells” m’han mentit sobre els bons i els dolents, sobre els cow boys i els indis, l’eix del mal, l’islam i la societat judeocristiana.
Estic enfadat per no haver estat capaç d’obrir abans els ulls davant aquestes mentides, les conseqüències de les quals, en aquest cantó del món, són una tragèdia. La por m’encega i la ignorància m’empresona en una gàbia daurada... en fi, és dur.

Una noia israeliana m’assegurava que Palestina (intenteu trobar-la sobre un mapa mundi) era lliure... la por i la ignorància.
Avui he marxat de Jerusalem en direcció a Betlem per dirigir-me després cap a Jenin que es troba al nord de Cisjordània. Som uns quants ens disposem a travessar una frontera que mai hauria d’haver existit, per anar cap un país que no existeix sobre els mapes i cap un mur que no hauria de ser allà on és. Aquesta situació a França seria incomprensible, aquí és una realitat. Jenin es troba a només 100km de Betlem, però hem trigat 5 hores per arribar a destinació... podríem haver arribat abans, però hauríem hagut d’agafar la carretera dels colons israelians, prohibida per la major part dels palestins. Les seves carreteres són rectes, ben cuidades, enreixades i electrificades.

Hi ha murs de 10-15 metres que envolten les colònies que ocupen, les més grans entre elles, una desena de km... la terra és una qüestió essencial. Camps armats israelians es juxtaposen a les colònies per tal de protegir els colons, encara que aquests ja estan armats. Sobre les carreteres “palestines”, l’exèrcit israelià instal•la “check points” per tal de controlar el flux de la població, amb un passatge pels israelians i un passatge pels palestins... com ho fan? Les plaques de matriculació verdes (cisjordànianes) d’una banda, les grogues (israelianes) de l’altra. Tot això és IL•LEGAL SEGONS EL DRET INTERNACIONAL, i l’argument que justifica aquesta ocupació és... LA SEGURETAT D’Israel. L’ONU no ignora el que està passant.

El conductor del taxi ens explica anècdotes, passem per un rond-point i ens mostra una olivera de 200 anys. Un arbre d’una forma, d’un color i d’una simbologia fantàstics. Ens explica que aquí es construirà un mur per separar la colònia de la resta del món. La carretera desapareixerà, i caldrà fer una volta encara més gran per circular pel país. L’olivera, però, no serà destruïda, serà desplaçada... cap el futur espai israelià “segur”.

Ja ho sé, el meu discurs es polititza, però és dur tot això que veig, i això que encara no m’he trobat amb cap palestí. Com em veuran ells? Aquestes condicions són tan asfixiants que m’interrogo sobre el meu paper com a militant, i sobre la seva percepció d’Occident… la por i la ignorància. Demà començaré el meu taller de capoeira, em trobaré amb el director del teatre de Jenin i amb joves adolescents i nens amb qui viuré un temps... però potser no, ja ho veuré.

NO TINGUEU POR, LA CURIOSITAT NO ES CAP DEFECTE

Una abraçada,

F