Bona nit a tots,
envio aquest email a tothom que coneixo, perque les persones que protagonitzen les histories que mhan explicat avui aixi mho han demanat. Us explicare tres histories, igual de tristes, igual d'injustes, espero que tingueu la paciencia de llegir-les. Els que me les han explicat son persones que senten que el seu dolor no es escoltat, jo us escric a tots, i si el seu dolor no us pot arribar, com a minim vull que sapigueu com viuen.
Primera historia. Lod, ciutat arabo-jueva d'Israel
Aquest mati ens hem llevat ben aviat i hem sortit en autobus cap el sud d'Israel, ens hem aturat a la ciutat de Lod, )que en arab anomenen Led) per fer una visita amb la Hurya )en arab el seu nom vol dir llibertat, i el porten moltes noies que mai han viscut en llibertat)
Lod es el que s'anomena una ciutat mixte, es a dir, una ciutat on viuen jueus i palestins )no dic conviuen, perque no es una paraula que s'adigui a les circumstancies), com tantes altres a dins de lestat d'Israel. El nostre autobus sha parat davant dunes antigues cases en runes, don surten branques i fulles de cada esquerda, com en els quadres romantics. Amb l¡unica diferencia que aqui aquestes runes no se les mira ningu, si la Hurya no les senyala. Es tracta dantigues construccions otomanes: una arquitectura historica denorme valor, des de khan al hilu )el mercat dolc o bell, Lot era un centre de comerc vital per la Palestina dabans de locupacio israeliana, on es creuaven els mercaders de regions ben distants) fins a fabriques de sabo tradicional centenaries, mesquites de lespoca de Saladi, habitatges... a banda i banda de camins polsegosos podem trobar aquestes restes despreciades d'un passat que la municipalitat s'esforca de fer oblidar. Ja no en queden gaires, quasi tot ha estat ja demolit. Es tracta dun acte deliverat per eliminar tot allo que no es dorigen jueu, per esborrar el passat de la ciutat, i quin es el passat de la ciutat? Quan van arribar els jueus l'any 1948 aquesta era una ciutat arab de gran prosperitat, lligada al comerc amb la resta de Palestina. Els seus habitants eren de confessionalitat cristiana i musulmana, com ho testimonien la mesquita i l'esglesia que comparteixen una de les parets en la seva construccio. )aixi viviem, pacificament, espatlla contra espatlla, ens explica la Hurya, aquesta construccio es una gran metafora del que era la vida d'aquesta ciutat) Pero un dia va arribar l'exercit jueu per fer fora la poblacio d'aquesta ciutat i substituirla per poblacio jueva vinguda d'arreu del mon )una immigracio que no s'ha aturat als nostres dies, segueixen arribant immigrants sense parar). Els habitants de la ciutat en canvi van ser expulsats i es van sumar a tots aquells que van haver de refugiar-se. La hurya ens ha parlat també de les massacres que va haver hi en aquesta ciutat ara fara 60 anys, i sha disculpat si les seves paraules ens semblaven massa dures. No obstant aixo, un 28 per cent de la poblacio es va quedar a Lod, es va negar a marxar, i va viure durant molts anys en guetos tancats, construits pels propis jueus )ironies de la historia...) Actualment segueixen vivint a les ciutats, en condicions indecents, patint una injusticia racista i segragacionista.
Cal que sabeu que cap de les lleis promulgades per lestat disrael podria justificar la manera com son tractats els palestins a la ciutat de Lot, tot es fa per darrera, impunement, definitivament... Els barris dels jueus i els barris dels palestins estan separats per un mur: sisi, no nomes hi ha un mur 'de seguretat' com s'esforcen en anomenar lo els governants israelians, a dins mateix de lestat disrael hi ha grans murs que separen els barris jueus dels barris palestins. Aqui lobjectiu esta mes clarament explicat, els jueus del barri van demanar a la municipalitat que el construis, per no haver de veure els seus veins arabs, que consideraven bruts i lladres. En la seva demanda també volien que el mur fos acustic, per no haver de sentir-los tampoc, pero la proposta acustica no va ser acceptada. Actualement el mur és una realitat, i després de le smultiples queixes de la poblacio palestina contra aquest mur segregacionista la municipalitat va plantejar una taula de negociacio; Els jueus van proposar mantenir el mur i a canvi asfaltar els carrers dels palestins, donar-los connexio electrica, instalar-los aigua corrent... Us podeu creure que a dins de l'estat disrael hi ha milers de persones que viuen en aquesta situacio', sense llum, sense aigua, amb carrers sense asfaltar, sense escombriaires que facin dels seus 'carrers' zones habitables, aixo son drets basics que haurien de respectarse nomes pel fet de ser ciutadans disrael )la setmana passada un nen va morir atropellat per un cotxe, per falta de vorereres, i fa un mes a un nen el va picar mortalment una serp en aquesta zona tan insalubre). Tampoc hi arriben els autobusos, pero hi ha 7 vies de tren que creuen el barri per la meitat, per on passen 250 trens cada dia, no creieu que hi para cap estacio, en canvi els olis toxics que sen desprenen passen per davant de lescola arab, provocant la malaltia dantrax als infants. A mes aquest any ja han mort 13 persones intentant creuar la via, perquè no hi ha cap pont, com diuen els jueus )hi ha una expressio jueva per dir exactament aixo) 'Aixi tindrem un arab de menys'. Tampoc hi ha gaires escoles, ni cap centre civic )els nens corren despullats pel carrer sense res a fer), ni parcs... es una barriada de xavoles insalubres. I a TRES METRES comenca un barri fantastic, tot equipat, asfaltat, amb cases restaurades, amb escoles, autobusus, centres, families ben vestides, electricitat i aigua, per suposat... és el barri jueu. No vull oblidar dir-vos, que els palestins tenen prohibit viure al barri jueu, i que si mai nhi ha un que aconsegueix anar hi a viure, les cases de tots els seus veins es devaluen a la meitat de preu. Ningu vol tenir un arab com a vei. Tot esta organitzat per fomentar que els palestins marxin de les seves terres, abandonin els seus origens centenaris i suneixen als milers de refugiats daquest poble. Pero ells han decidit quedar se a tota costa.
Quan aquest mati a lautobus mhan anunciat que viatjava a una ciutat mixte, pensava que volia dir un lloc on palestins i jueus podien conviure en pau, en igualtat... pensava, amb gran innocencia, que anava a veure un exemple de pau a dintre dIsrael, una alternativa possible a locupacio terrorifica dels ultims 40 anys. Res mes allunyat de la realitat. Es el punt mes exagerat de racisme que he vist a la vida, quan ens hem acomiadat de la Hurya tenia moltes ganes de plorar. Ara he tornat a l'Hostal i quan oblido les converses del sopar, mes animades, mes banals, em tornen a venir al cap aquestes paraules de la Hurya, i recordo quan ens ha dit que cada cop que fa una visita com aquesta per nous visitants, torna a casa feta pols, i te tambe ganes de plorar. Tenia els ulls apagats quan ens hem acomiadat d'ella des de dalt de lautobus en direccio a un dels pobles no reconeguts del Neguev, el desert del sud d'Israel.
Fi de la primera historia
Nuria Serra
No hay comentarios:
Publicar un comentario