Bil'in

Aquest ja es el quart dia que estem a Bil'in. Bil'in es un poble situat a pocs quilometres de Ramallah que nomes te 1.800 habitants. Estem a casa de l'Abdullah, el presdient del Comite Popular de Bil'in contra el Mur. Aquest comite es va fundar l'any 2004 amb l'objectiu d'aturar la construccio del mur que estava a punt de separar les cases dels camps d'oliveres que pertanyien a la municipalitat de Bil'in i que eren propietat dels seus habitants.

---

Les primeres accions del Comite estaven enfocades a aturar les obres. Els veins del poble i aquells que els hi donaven suport - israelians pacifistes i internacionals vinculats a diferents moviments socials- es lligaven amb cadenes als camins pels quals havien de passar les excavadores i intentaven boicotejar les obres de mil maneres. Aquestes pero estaven protegides per l'Exercit israelia, el qual va utilitzar diverses tecniques per desmovilitzar la poblacio de Bil'in amb l'objectiu que el seu exemple de resistencia no s'extengues pels altres pobles de Cisjordania amenacats pel mur. Un dels metodes per exemple, va consistir en entrar a la nit a les cases dels habitants de Bil'in i detenir a algunes de les persones que havient participat en les accions de protesta. l'objectiu era evidentment espantar al poble. Fins i tot detenien a nois de tretze o quinze anys... Avui el mur ja esta acabat de construir i sobre algunes de les terres d'oliveres que pertanyien als habitants de Bil'in ara hi estan construint una nova colonia israeliana.

I tanmateix Bil'in no s'ha rendit. El poble continua manifestant-se cada divendres al mati. Porta fent-ho des de fa tres anys. Cada divendres de cada setmana un mes darrera un altre. Cridant i alcant les banderes els palestins intenten creuar el mur, pero quan els hi falta un centenar de metres per arribar-hi els soldats els hi tiren gas lacrimogen i els disparen amb bales de goma fins que la manifestacio es dispersa. I aixi cada divendres de cada setmana un mes darrera un altre, el ritual es repetix inalterable. l'etern retorn de la rabia, la rutina de la impotencia, la resistencia i la reafirmacio de la seva identitat

I ahir vam visitar el camp de refugiats d'Al-Amari que tambe es troba a prop de Ramallah on viuen 8.000 persones en un 1 km quadrat. I vam coneixer els germans d'en Milad, un noi palesti de 24 anys que va morir l'any passat a Ramallah durant la ultima incursio de lExercit a la capital del WestBank. El van matar quan anava a la seva festa de graduacio. I despres van empresonar durant uns mesos els seus germans perque a l'estar enfadats per la mort d'en Milad representaven un perill per la seguretat israeliana

I tambe hem vist els quilometres i quilometres de camps d'oliveres tallats nomes per desmoralitzar a la poblacio palestina I tambe em sentit nens que diuen que el seu heroi es lOssama Ben Laden...

I malgrat tot la vida continua i la gent aqui te ganes de passar-s'ho be i ens pregunten pel Barca i pel Ronaldhino i ens demanen que els hi preparem una altra truita de patates... I al vespre els nens surten al carrer a jugar amb els estels igual que a Jerusalem hi jugaven tambe tots els nens, els jueus i els palestins. I els estels s'alcen per sobre els terrats, gairebe per sobre el mur, s'estiren cap al cel com si volguessin fugir d'aquesta guerra de baixa o alta o mitja intensitat.

Montse Boher