Tuani es un poble palesti que es troba a la regio d-Hebron, al sud de Cisjordania. Es tracta d-una zona molt rural, de pobles petits, envoltats de terres de cultiu. Ara fa uns anys, al costat de Tuani s-hi va implantar una colonia jueva per la forca, van robar moltes terres pertanyents als agricultors d-aquest poble i dels de la zona, i la desgracia de la regio va comencar...
Els nens del poble de Tuba, situat a 20 minuts a peu de Tuani, van, des dabans de la creacio de la colonia, a estudiar a lescola de Tuani, la unica de la regio (una escola de nomes 6 classes, on els alumnes de diferents cursos han de compartir aules, lescola la van construir amb subvencio de lautoritat Palestina i amb la forca dels bracos dels pagesos de la regio que amb 2 setmanes la van tenir de peu...). Pero des de laparicio de la colonia, els nens de cami a lescola van comencar a patir agressions molt violentes per part dels colons (pedres i totxanes al cap, aigua bullint, excrements danimals eren llencats sobre els nens de cami a lescola). No pot haver/hi barbarie mes gran que tirar totxanes al cap dun nen de 4 anys,... A causa del panic que aquest trajecte els hi provocava van decidir canviar el cami, i ara ja fam olts anys que aquests alumnes havien de caminar 2 hores cada dia de trajecte danada i 2 hores de tornada!!!!
El director de l-escola va decidir finalment avisar a associacions internacionals i israelianes perque enviessin escuts humans per protegir els nens de cami a lescola. La primera vegada va venir un grup de joves nord/americans i el primer dia que van decidir agafar lantic cami, el que passa al costat de la colonia van rebre brutals agressions per part dels habitants de la colonia encaputxats, varies persones van haver de ser hospitalitzades (entre elles dos escuts humans estadunidencs). La noticia va tenir molt de resso gracies a les agressions dinternacionals, i es va poder portar una demanda a la cort israeliana. Actualment, lexercit acompanya als nens a lescola i els protegeix de les agressions dels colons. Podria semblar que hi ha alguna mena de justicia a l-estat israelia, que quan hi ha una queixa l-estat reacciona, pero no ens deixem enganyar, l-estat docupacio israelia es un estat de violencia, de robatori, dilegitimitat, de crueltat, dimpunitat. Si actualment hi ha lexercit protegint nens dels colons es nomes perque es van ferir dos amercians. Arreu de Cisjordania els nens es fan atacar pels colons, els nens, i els adults, i tothom, i lexercit que aqui protegeix, a la resta del territori ataca, i entra a les cases, i les destrueix, i sendu persones innocents a la nit, i mata criatures a les manifestacions pacifiques, i TOT QUEDA SILENCIAT, perque no hi ha mai ferits que no siguin palestins...
Els nostres amics palestins insisteixen en fernos veure videos terribles sobre les tragedies del seu pais, sobre dones plorant la perdua de les seves families, persones decapitades en manifestacions, morts a l-arribada de l-alba despres de les incursions, presoners torturats... i tot aixo que ens sembla horrible, que voldriem no mirar, tot aixo per dirnos US ADONEU DEL QUE ESTEM VIVINT, COM POT SER QUE EL MON NO FACI RES PER NOSALTREs. I jo tambe mho pregunto, com pot ser que aixo es permeti... Tambe hem visitat families de martirs (no es gent que es fa explotar, aqui martir es refereix a qualsevol persona que mor victima de la ocupacio, ja sigui voluntaria o involuntariament), i de presoners, i altra vegada tot aquest dolor, que no ens explica res que no sapiguem sobre el que passa aqui pero que una vegada mes ens diu US EN ADONEU DEL QUE ES AIXO, sovint ens pregunten> Us podeu imaginar que es que vinguin a casa vostra a la nit, i semportin al vostre fill i durant 10 anys no el torneu a veure, us pdoeu imaginar que es que et vinguin a treure de casa teva i els teus fills neixin a lexili, us podeu imaginar us podeu imaginar... I realment no mho puc imaginar
Els nens de l-escola de Tuba ara ja fa 3 estius que passen lestiu a lesplai que sorganitza en el mateix edifici. Hi ha ambient de festa, sonen els tambors, els nens canten cancons del seu pais (durant anys van estar prohibides, perque lestat disrael volia negar els palestins com a poble, com a cultura), i canten amb forca, amb alegria, alguns sens acosten per sortir a les fotos que fan lalbert i la maria. A fora al pati es pinten grans murals, i sembla un esplai com els que hem viscut tots, i es riu com a tots els esplais... Pero sabem profundament que no es un lloc com els altres... El director de lescola ens diu que hi ha ordre de demolicio de lescola, i que com a molt tard durara uns mesos m'es. Aquesta es lestrategia disrael, prohibeix l-edificacio i quan un edifici es construeix ilegalment (no hi ha altra manera de construir) el seu propietari rep una ordre de demolicio, i al cap duns mesos (a vegadesn omes uns dies) ve un bulldozer i el tira a terra. I que fareu si tiren l-escola a terra<>
Vam tornar a casa de nou amb el cor encongit.
Nuria Serra
No hay comentarios:
Publicar un comentario