Ramble és també una ciutat mixte, juxtaposada a la ciutat de Lot, de la que he parlat a la meva carta anterior. Antigament fou capital economica de Palestina, pero de la seva prosperitat només en queden pedres mig rosegades per la intemperie, les plantes, i les malediccions que llencen contra elles els habitants que les volen negar.
Podria explicar vos mil detalls d'una ciutat que pateix de la mateixa manera que Lot la politica segregacionista de la seva municipalitat, i em sap greu no tenir prou temps per fer vos particeps de cadascun dels secrets amagats daquesta injusticia. Pero nomes us parlaré de la mesquita de Dahmash. A la vegada que fou ocupada Lot per lexercit jueu, durant la guerra del 48, tambe fou ocupada Ramble, i davant de les massacres i la politica de terror de lexercit, gran part de la poblacio va decidir refugiar-se a la mesquita )cristians i musulmans van buscar proteccio dins del sant edifici). Encara es pot veure la sang a les parets de la mesquita de la massacre que shi va perpetrar, tal i com ens explica la Hurya 174 martirs hi van deixar la vida. No hem pogut veure personalment aquestes traces tan tragiques perque la municipalitat mante tancat aquest centre de culte. Davant de l'absencia de mesquites a la zona els musulmans de la ciutat van demanar que es tornés a obrir. Pero la municipalitat va posar una condicio a la seva obertura, els fidels haurien de netejar la sang de les parets personalment, i mai podrien pronunciar ni una paraula sobre el que va passar alla dintre. La milicia que va perpetrar la massacre sanomenava Palmar, i Palmar sanomena la plasa que hi ha actualment davant de la mesquita. Com pot haverhi tant de cinisme La crueltat no deixa de sorprendrem...
Fi de la segona historia
Nuria Serra
No hay comentarios:
Publicar un comentario