Salfit es un poble que es troba entre Nablus i Ramallah. Comenco aixi perque personalment mai havia sentit el nom d'aquesta ciutat, si he de ser sincera. M'encanta estar aqui sobretot perque estem tots allotjats en families i es fantastic poder coneixer el seu dia a dia. La gent es realment maquissima, ens cuiden tant!! Ahir la mare, Miriam, em va acotxar al llit i tot. L'idioma deixa de ser un problema, ens entenem sense entendre'ns, es genial, li haurem d'ensenyar al "senyor" Huntington. La familia on estic es diu Fathi Hamad, es una familia interminable, i aixo fa veure una manera de viure tan diferent a com vivim a casa nostra. Estar aqui em fa pensar molt en els nostres conceptes sagrats de la individualitat i la intimitat. No es questio de fer comparacions odioses, pero es fantastic veure maneres diferents de viure.
A la casa sempre hi ha gent disposada amb un somriure a oferir mes del que tenen. Si no es la tieta, es el germa i si no tots els nens corren amunt i avall i donant vida a la casa. Avui hem estat per Salfit. Era com el poble desconegut, pero es fantastic. Avui hem tingut l'oportunitat de coneixer la universitat i lhospital de la ciutat. A tota la ciutat es respira Fatah, de fet la universitat es diu Universitat d'Al Aqsa. Li donen molta importancia als estudis i es que el coneixement es una arma que els soldats no podran prendre per la forsa (perdo.. ni accents ni c trencada, c'est la vie!). La ciutat de Salfit es molt calmada en comparacio a altres com Hebron o Nablus, pero veuen com han de compartir la vida al costat de la colonia mes gran de Cisjordania, Ariel. La situacio es increible. A la seva propia terra veuen com han de demanar permis per tot. Hi ha carreteres que no poden utilitzar. En Mahmud, un palesti amb qui mentenc molt be perque ha viscut 2 anys a Xile, m'ha explicat per quines carreteres no poden anar. Per exemple, per anar a un poble que esta a 5 minuts amb cotxe han de fer voltes que els suposen mes d'una hora. Es increible. Malgrat tot, res els treu la dignitat, les ganes de viure i de seguir lluitant perque els colons marxin daqui. Continuarà...
Marta Muixi
No hay comentarios:
Publicar un comentario