Si mai viatgeu a Jerusalem, una vegada hagueu entrat al Sant Sepulcre, vist el mur de les lamentacions, passejat pels mercats, passejat per l'esplanada de les mesquites i begut un te amb menta a la porta de Damasc (baab al-hamudi), demaneu a un habitant originari de la ciutat que us n'expliqui la historia recent. La ciutat que ahir em semblava tan lluminosa, màgica, plena de vida, ha canviat de color als meus ulls, després de treure'n el vel de la mentida.
El nostre guia durant la passejada d'aquest vespre (el vespre es un moment privilegiat en aquesta ciutat, aquest moment en que perfi tornes a respirar aire fresc i els carrers es buiden de la fressa dels comerciants, és un bon moment per les confessions, per la conversa, per les evocacions llunyanes), ens ha portat davant de casa seva al barri de suq al 'askattin (mercat de les espècies), la casa on va habitar fins l'any 67, data de l'ocupacio jueva de Jerusalem, en que la casa li va ser expropiada per la forca. Actualment hi viu una familia jueva, que ha posat banderes israelianes a les finestres i ha desplacat la porta dos metres cap a la dreta (és evident la pedra nova que l'envolta, i que tapa l'antic forat d'entrada), com passa sovint amb les cases expropiades pels jueus. El guia ens explica que és perquè quan tornin els veritables propietaris de les cases (gairebé tots viuen actualment als camps de refugiats de Cisjordània), no puguin reconeixer casa seva, pero ell afirma 'Mai oblidaré la casa i el carrer on vaig viure, encara que ho tirin tot a terra ho reconeixeré'. Als camps de refugiats palestins fins i tot els nens petits saben on guarden els seus pares les claus i els titols de propietat de les cases i els camps que els hi van robar des de l'inici de l'ocupacio l'any 48. El 80 per cent de les cases que actualment ocupen els jueus van ser preses per la forca als Palestins (i 8 de les sinagogues de Jerusalem son mesquites de més de 1000 anys tancades pel culte als musulmans). Com a minim no les han convertit en discoteques, ens explica l'Ashraf, com han fet amb tantes altres mesquites de Palestina.
El guia ens explica amb tristesa, i molta emocio, com abans de l'ocupacio convivien per tot Jerusalem families de tot tipus de confessio, ens diu "al pis de dalt podia viure-hi un cristià, al pis de baix un musulmà, i entremig un jueu, i no hi havia cap problema. Des de l'any 67 s'han dividit les comunitats en barris, el barri jueu, el barri musulmà, el barri cristià, el barri armeni... i polítiques racistes es posen en practica per intentar que els palestins. pressionats per unes condicions de vida durissimes acabin marxant.
En una de les entrades de la ciutat el guia ens fa aturar i ens demana que mirem cap a la pedra nova que presideix la porta, ens explica que abans de l'ocupacio hi havia un versicle del Corà, pero que s'ha volgut esborrar tota marca del passat musulmà de la ciutat. Molts recordareu els successos del darrer any, de les obres que amenacaven els fonaments de la MEsquita d'al Aqsa, tercer lloc sagrat de l'Islam. Aquest és només un exemple més mediàtic d'un procés que fa 40 anys que dura, i que no s'atura mai. I no podria descriure-us cada pedra de la que l'Ashraf ens ha revelat el sentit, com tampoc puc descriure el color de la lluna sobre els sostres dels terrats de la ciutat, des d'on es veu la muntanya de les oliveres. Cal que vingueu a veure-ho per vosaltres mateixos algun dia. Agraeixo amb tota la meva anima aquest passeig en la meva ultima nit a Jerusalem, podria haver marxat sense entendre res del que realment ha viscut aquesta ciutat, i de la lluita ferotge que s'hi segueix vivint, sota aparenca de convivencia i cordialitat. Les pedres ho veuen tot, pero els turistes les trepitgen i només aconsegueixen veure allò que els volen ensenyar. Si mai aneu a Jerusalem, després de resar, després de visitar, d'esprés d'extasiar-vos amb la bellesa de la ciutat, no oblideu rendir homenatge a la memòria d'aquells que n'han estat expulsats, no oblideu que fa anys que ja no és una ciutat de pau i pregària.
Demà comenca el meu viatge a Cisjordània, intentaré seguir explicant-vos tot el que hi veig
Una abraçada i un fort pensament per tots vosaltres des d'aqui
Nuria Serra
No hay comentarios:
Publicar un comentario